Somgentbatart

Torna una nova edició de notodofilmfest. Es tracta d’un concurs de curtmetratges per internet. El millor del concurs és que a la web pots visionar tots els curts (també els d’edicions anteriors). Si teniu una mica de temps i paciència (n’hi ha que son fluixets), doncs us poso l’adreça:

http://www.notodofilmfest.com/ediciones/07

Ismael

Type the sky
http://www.lisarienermann.com/

En Raul Roncero ha estat seleccionat per Can Xalant (centre de creació d’arts visuals de Mataró) com a artista resident. Això vol dir que el Raul gaudirà d’un taller al centre per desenvolupar els seus projectes artístics per un temps de 6 mesos (ampliable fins a 2 anys).

Ismael

Segur que el coneixeu.

Abstracte nord-americà (els historiadors de l’art el situaen juntament amb Pollock, Rotko, De Kooning i d’altres).

Un dia vaig comprar-li al Jordi Rosés un gravat seu. Va ser una necessitat vital, el vaig veure a casa seva i vaig pensar que el volia posseir, que m’agradaria veure’l cada dia i gaudir-lo. Es titula Pont i es tracta d’una peça realitzada en 5 planxes (si una peça de 3 és un tríptic… com anomenem una peça de 5?). La Cristina Ibañez coneix la peça perquè fa uns anys la vaig dur al variable de gravat.

La qüestió és que aquesta necessitat, aquest sentiment de al·lucinar amb una obra ja l’he sentida en d’altres ocasions. Quan estudiava Belles Arts, vaig visitar una exposició de Motherwell a la Fundació Tàpies. Vaig flipar moltíssim amb els seu treballs, amb les dimensions i amb aquelles impressionants taques negres que, a mi, em deien tantes coses.

Ismael

REGINA JOSÉ GALINDO

PATTY CHANG

Entenc que el treball de les dues artistes es mou en el postfeminisme i que són hereves del body art (properes a l’accionisme vienés i a la Pane).

No en faré cap comentari al blog. Simplement, si us interessa, podeu fer-ne consulta. De Chang en trobareu un video titulat “In love” al YOUTUBE. De la Regina José Galindo en trobareu un article a la revista digital http://www.replica21.com/

Ismael

“El Grito” de Munch va ser robat dos vegades, la primera amb una nota: “Gràcies per la falta de seguretat” i la segona a mà armada.

Els lladres van sortir tan tranquils del museu. Una persona els va veure i, pam, els i fa una fotografia.

Els hi fa una fotografia. No va a rescatar al quadre ni a cridar els guàrdies de seguretat. Els hi fa una fotografia, i en aquell temps no per penjar al youtube ni al seu blog preferit.

Avui ja és l’extrem. Tenim la malaltia de la imatge, similar a quan els avis van a veure construir el nou mercat del poble.

Es va cremar com a protesta de la opressió budista que patia el país.

Va meditar una bona estona a un dels carrers més transitats. Es va girar i es va encendre. El corresponsal deia que no es va ni moure, ni quan olorava a carn cremada.

El seu cos va ser incinerat i el seu cor va seguir intacte.