Somgentbatart

Comentari integre publicat al blog de Pere Pascual: www.perepascualpic.blogspot.com arrel d’un comentar fet per ell mateix.

El gran error (comès per un mateix) d’apostar pels treballs de curs dels batxillerats artístics…

Ummmm! Aquesta “coletilla” caldrà que la desenvolupis.

Per ara sé que has recolzat un amic comú (Josep Maria Codina) fent la presentació d’una exposició titulada AIGUA al Museu del Càntir d’Argentona i que no necessitava recolzament perquè per ella mateixa era excel·lent en el plantejament, en la realització de les peces i en la manera com es van presentar. I, per altra banda, em va sembla intuir que donaves el teu vistiplau al treball d’EFIMÈR-ide. Tal dia com ahir, que es va dur a terme a la sala de l’Espai F ara ja fa dos cursos fent-nos una entrevista al teu programa a TVM.

A banda d’aquests dos fets puntuals… En què hauríem d’haver detectat el teu recolzament? A on? Potser et refereixes al que has donat a altres batxillerats de la ciutat i que jo desconec?

Si de cas he sentit, per simpatia, en carns pròpies la teva ràbia i la teva ira cap al PMC, que, per no poder atacar-los directament tant com voldries, has projectat sobre exalumnes de l’Escola Pia Santa Anna de Mataró: Cristina Ibáñez (exposició Nous Contemporanis), Albert Ibáñez (Ca l’Arenas), Verònica Aguilera (Ca l’Arenas i Espai F).

I també he hagut de sentir com feies ús d’informacions confidencials filtrades des del jurat que deliberava sobre les obres seleccionades a la Mostra d’Art Jove de l’any passat. Segurament recordes aquelles línies que escrivies tan alegrement i que parlaven sobre cubs gegantins i dones que es pintaven amb típex (molt fort tenint en compte que la peça dels cubs no va ser ni seleccionada i que tu no formaves part del jurat)… I ara li dius a la Marta Teixidó que ets curós en les teves afirmacions i que de la teva boca… Por la boca muere el pez.

De la teva “coletilla” intueixo males crítiques als meus alumnes i això em dol, perquè encara no has vist ni has pogut rebre cap mena d’informació sobre els treballs que estant duent a terme per a l’exposició de Ca l’Arenas, i això vol dir que ets molt poc parcial i molt partidista en les teves crítiques, cosa que, per altra banda, no ens enganyem, ja s’intuïa.

Si la teva “coletilla” parlava de l’exposició de gravats del St. Lluc…, doncs, que injust! Aquesta exposició està feta amb tot l’amor del món cap a una disciplina -tu ho saps-maltractada sovint per les institucions, i coproduïda per l’escola Pia Santa Anna i l’Associació Sant Lluc, sense cap ajut públic.

En l’exposició hi ha els treballs de curs, tot i que les alumnes que hi han participat han creat les peces especialment per a aquesta mostra. Són d’introducció al gravat, atès que tan sols fa sis mesos que hi han començat a treballar i estan fetes amb ganes i il·lusió per aprendre.

Ha estat especialment motivador saber que a Mataró encara hi ha escletxes per on mostrar propostes, tant se val si visuals o plàstiques; a mi no m’interessa aquest debat! Els treballs dels alumnes del Batxillerat d’Arts de Santa Anna s’han d’entendre com això, com treballs de formació que en alguns casos, i aquest fet m’enorgulleix, estan una mica per sobre d’allò que representen.

No entenc aquesta crítica sistemàtica que fas. De fet, no la considero crítica, i, en aquest sentit, m’haig d’alinear amb les paraules que no fa gaire et va dedicar el senyor Jordi Carrión, a qui no conec personalment. Em sembla que el teu discurs, quan parles d’exposicions organitzades pel PMC, està massa contaminat i que no fas crítica del que veus, perquè tot el que veus té un tel de mal rotllo que no et permet valorar el que realment s’està mostrant. A més, no sé quin sentit té ser mal educat titllant de passerell (amb to despectiu) un noi de 18 anys o interrogar-se sobre si ens prenen el pèl o si els artistes creuen que els espectadors son imbècils quan el que es va a veure són treballs d’artistes d’entre 18 i 24 anys.

A mi em sembla que els joves tenen tot el dret d’equivocar-se. Encara més: considero que ha de ser part important de la seva formació. En l’àmbit docent, el bon professor fa notar aquests errors i els intenta corregir, però mai no ho fa des de la desqualificació o la humiliació. El bon professor, el que vol ser pedagògic, positiu i que vol aportar el seu granet de sorra en la formació de l’alumne, és el que acompanya i acarona, no el que reparteix bufetades a tort i a dret i es mostra com un mur impenetrable. Ja sé que no ets docent! No passa res. La crítica, i sobretot la crítica que es fa als artistes joves, hauria de ser educadora, hauria potser de ser una mica com et descrivia anteriorment.

Pel que fa a l’espectador que et llegeix i que visita les exposicions… Doncs em sembla que valdria més que els donessis més objectivitat i que poguessin ser ells mateixos qui valoressin de primera mà les exposicions. També en aquest sentit entenc que la crítica ha de donar pistes a l’espectador i l’ha de formar, però de cap manera l’ha de condicionar prèviament.

Dues últimes coses:

No vaig conèixer personalment el senyor Arenas, però em sembla que no li semblaria tan i tan malament que, essent ell mestre durant tants anys, casa seva albergués una mostra de treballs realitzats per estudiants d’art.

Felicitats per la imminent signatura de la Proposta d’art Mataró. Ara serà interessant saber quin és el paper que vols jugar en tot aquest muntatge, i si és una proposta per a tots els artistes de Mataró (visuals i plàstics) o si és una nova manera de sectoritzar i sectaritzar l’art de Mataró.

Serveixin aquestes paraules, que són una opinió personal, per crear un punt de reflexió.

Ismael Cabezudo
Professor d’art
Escola Pia Santa Anna